Era divendres, però no un normal, ens van donar les notes de final de curs i n'havia suspès 2. Els divendres sempre anem al bar de can Serrallonga i aquest divendres no va ser diferent. Estàvem allà al bar i jo notava que havia begut una mica massa, i ens va venir l'Àlex a dir- nos que a les 4:00h tancaria el bar. Vam decidir quedar- nos fins que tanqués però, va ser una mala decisió. A les 4 com l'Àlex ens havia dit ens va fer fora però els meus amics em van dir que després m'acompanyaran a casa però que primer ens estaríem asseguts al banc una estona. Mentre estàvem asseguts el Nico em va dir que la meva xicota estava molt bona i que ell li agradaria enrotllar- se amb ella mentre s'anava rient. Vaig notar una escalfor que m'anava ascendint pel cos i sense pensar- ho vaig donar un cop de puny a la galta dreta i ell es va tornar i em va donar un cop de puny a la panxa. Quan vaig aconseguir aixecar- me del terra li vaig donar un cop i ell va caure enrere i es va donar un fort cop al cap contra el banc on estàvem assentades. De seguida la Carla em va portar a un racó i jo em vaig posar a plorar, no perquè però sentia una escalfor dintre meu, ràbia hi ha la vegada pena. Al cap d'uns dies, estàvem asseguts a l'hora del pati i ens va venir la professora i ens va dir que el Nico s'havia mort. Tots els meus amics es van posar a plorar i jo també però no perquè des d'aquell dia no he tornat a ser el mateix, i no crec que ho torni a ser.